LA SIMBOLOGIA DELS COLORS

El color està més present en les nostres vides del que pensem. Està present en les nostres passions (colors d'un equip de futbol), les nostres idees (colors que representes a partits polítics), en la publicitat (colors de marques) o en la nostra rutina (senyals de tràfic: vermell = perill o prohibit, blau = obligatorietat, verd = es pot passar, etc.)

El color es cultural. 

La simbologia del color canvia segons la cultura. Com que nosaltres formem part de la cultura occidental, a continuació parlarem de la simbologia del color per a la nostra cultura, però no hem d'oblidar que per a la cultura oriental és diferent. Per exemple, al Japó i a la majoria de països islàmics el color blanc simbolitza la mort, mentre que per a nosaltres és la puresa i, en canvi, relacionem la mort amb el color negre. 

VERMELL.  

És el color més intens, alegre, dinàmic, festiu i vital. És impulsiu. 

Simbolitza la sang, el foc, la passió, la força, la revolució, el plaer i l'erotisme. També es pot relacionar amb la violència. 

És un color dinàmic que s'associa amb l'acció (i en alguns codis adquireix el significat de perill o prohibició)

Alguns exemples del seu ús en publicitat poden ser marques associades amb la velocitat (com ara Ferrari, Honda), vitalitat i fortalesa (com Red Bull) i la felicitat i festivitat (Coca Cola) 

BLAU.   

És el color de l'espai, de l'infinit.

Està associat amb la tranquil·litat, la serietat, la intel·ligència, l'èxit i la lleialtat, però també es pot associar amb la fredor i la solitud.

Com denota serietat és el color escollit per molts bancs per representar la seua marca (BBVA, Sabadell, La caixa, Nova Galícia). Per la seua relació amb la intel·ligència és escollit per marques de tecnologia (hp, ibm) També és el color favorit dels vestits dels polítics per semblar més fiables. 

GROC.  

És el color de la llum, del Sol i de l'or.

És el color més lluminós i es relaciona amb l'energia, la curiositat i la precaució.

Com que crida molt l' atenció, serà utilitzat per multitud de marques de diferents sectors.

És un color que, fins i tot, desperta la gana, però si romanem molt temps exposats a aquest color ens cansem i sobreexcitem i voldrem anar-nos-en prompte del lloc; per això no és d'estranyar que siga el color triat per algunes marques de menjar ràpid: menja ràpidament i vés-te'n (Mc Donals, Burger King) 

VERD.  

És el color de la natura i la frescor, i també de la tranquil·litat, la paciència i l'esperança.

S'associa a la seguretat, l'equilibri, l'aventura, la sort i els diners.

En publicitat s'utilitza per a productes dietètics i ecològics (Herbalife, segell agricultura ecològica), associacions ecologistes (Greenpeace, Ecologistes en Acció), cotxes tot terreny (Land Rover ) i fins i tot una coneguda marca de cervesa va voler distingir-se en verd per apropar als seus clients la frescor de la seua cervesa (Heineken) 

TARONJA. 

Combina l'energia del roig amb la felicitat del groc. 

Representa la felicitat, l'amistat, l'entusiasme, l'atracció, la creativitat, la fruita i el Sol.

És un color molt càlid, però no és un color agressiu com el roig.

Estimula el cervell i l'activitat mental. 

S'usa molt en campanyes publicitàries dirigides als jóvens, a l'alimentació sana (vitamina C) i les joguines. 

VIOLETA.  

Aporta l'estabilitat del blau i l'energia del roig.

S'associa amb la reialesa i simbolitza poder, noblesa, luxe i ambició. Suggereix riquesa i extravagància. 

També es relaciona amb la saviesa, independència i dignitat. 

D'altra banda, representa el misticisme, la màgia i el misteri, la fe i la devoció, la castedat, la penitència, el dolor i la mort. 

MARRONS.  

El marró és un color masculí, sever i confortable. 

S'associa a la terra, a la pedra i a la fusta. 

És evocador de la tardor i suggereix equilibri, calidesa i fermesa. 

És el color realista, potser perquè és el color de la terra que trepitgem.

BLANC I NEGRE. 

El blanc és el color de la puresa, la innocència, la neteja, la pau. 

Ens calma, ens dóna confiança, per això és el color triat per als hospitals i la roba dels metges. 

En canvi, el negre és el color de la mort, el buit i el dolor. 

Malgrat açò, també està associat amb el poder i l'elegància. Molts vestits de còctel o etiqueta es confeccionen en negre.

A més del que ja hem vist, per a la nostra societat actual és tan important
la informació visual que el color és imprescindible a les nostres vides. Tant que hem protocol·litzat situacions en les quals el color pren el paper protagonista. Per exemple, als funerals acudim vestits de negre, les núvies es casen de blanc, la roba interior vermella en any nou s'associa amb la bona sort, etc.

PSICOLOGIA DEL COLOR

El color és la sensació que tenim com a resultat de la impressió que produeix la llum a l'ull.

És sensorial i individual, és a dir, és subjectiu. 

Malgrat que no tots veiem un objecte amb la mateixa tonalitat, s'ha acordat que a pesar d'aquestes diferències quant a la percepció, tots anomenarem a “això” que veiem de la mateixa manera.

Està comprovat que els colors provoquen respostes similars en totes les persones. Hi ha colors que ens provoquen respostes actives, vivaces, animades i intenses. És a dir, ens resulten colors estimulants i excitants. Mentre que d'altres ens desperten respostes passives, depressives i febles, són colors sedants i tranquil·litzadors. 

Amb determinats colors podem tenir sensació d'ordre o de desordre, identificar el masculí o el femení o fins i tot n'hi ha que poden afavorir sensacions tèrmiques de fred o de calor.

Anteriorment hem tractat el tema dels colors freds i els càlids. Els anomenem així perquè, inconscientment, associem els colors càlids amb el foc, l'alegria, la passió. Si imaginem un capvespre africà tots “sentirem” la seua calor. El mateix ens passarà si veiem la imatge d'una foguera o d'un cor vermell bategant.

De la mateixa manera, relacionem els colors freds amb l'aigua, la profunditat i, fins i tot, la solitud o la malenconia. Aquestes sensacions són les que ens envaeixen quan veiem la foto d'un iceberg sobre un mar gelat, una casa en una nit turmentosa o un bosc amb un llac on es reflecteix la lluna plena.

Com que els colors evoquen emocions, ajuden a expressar estats d'ànim, sentiments… Per això, el seu ús es fonamental en cualsevol tipus de creació plàstica, ja siga artística com disseny o publicitària.

TEMPERATURA DELS COLORS. COLORS CÀLIDS I FREDS.

Els colors tenen la capacitat de produir sensacions tèrmiques, que són subjectives, de calor i de fred.

Diem que un color és càlid quan ens recorda sensacions que tenim associades a la calor; per exemple, el roig ho associem al foc, per tant, diem d'ell que és un color càlid.
 

Per contra, els tons freds ofereixen sensacions oposades; un blau fosc, per exemple, recorda a la profunditat del mar, a la qual associem més amb el fred.
 

En general, podem dir que els colors més càlids són els que es componen de magenta i groc, és a dir, rojos i taronges. Quan el groc i el magenta es barregen amb el blau, que és un color fred, les mescles resultants, verds, blavers i violetes, també ho són.

 

HARMONIES I CONTRASTOS. COLORS HARMÒNICS. COLORS COMPLEMENTARIS.

COLORS HARMÒNICS

Parlem d'harmonia entre dos colors quan mantenen una relació de naturalesa. És a dir, que seran harmònics si en la seua mescla participa algun color comú o fins i tot si un d'ells és imprescindible perquè existisca l'altre. Per exemple, el groc i el taronja són colors harmònics entre si (tots dos contenen groc), igual que ho són també el blau i el verd (els dos es formen a partir de barreges de cian).

Colors harmònics són els que se situen a prop en el cercle cromàtic.

COLORS COMPLEMENTARIS

Els contrastos són el resultat de la combinació de tons o colors entre els quals existeixen grans diferències. 

 

La relació entre dos colors que es troben molt allunyats en el cercle cromàtic és una relació de contrast.

Quan el contrast entre dos colors és màxim diem que són colors complementaris.

S'entén per colors complementaris aquells que estan enfrontats diametralment en el cercle cromàtic. Açò suposa que cada color primari té com a complementari el que ix de la barreja dels altres dos.

Per a entendre adequadament què són els colors complementaris posem un exemple: el violeta s'aconsegueix barrejant en igual quantitat cian i magenta. El groc primari (que no participa en la mescla del violeta) es diu que és complementari del violeta, i viceversa.

En la teoria del color, es diu que dos colors es denominen complementaris si, en ser barrejats en una proporció donada, el resultat de la barreja és un color neutral (gris, blanc, o negre).

EL CERCLE CROMÀTIC. APLICACIÓ

Obri l'aplicació mitjançant aquest enllaç i podràs investigar i comprovar les diferents barreges de colors.

EL CERCLE CROMÀTIC

RELACIONS I CLASSIFICACIÓ DELS COLORS. EL CERCLE CROMÀTIC

El cercle cromàtic és una forma ordenada de situar els colors a partir dels tres primaris. Ens serveix per a conéixer d'una forma ordenada i bastant completa les variacions dels colors primaris en barrejar-se entre si. D'una simple ullada, advertim les possibilitats bàsiques de les mescles.

Al cercle cromàtic, a més de visualitzar d'una forma ordenada els colors primaris i les seues barreges (colors secundaris i terciaris), trobem classificats els colors freds i els càlids, els colors que guarden harmonia cromàtica i els complementaris.

DISTRIBUCIÓ DELS COLORS PRIMARIS, SECUNDARIS I TERCIARIS EN UN CERCLE CROMÀTIC DE DOTZE COLORS.

Des d'un punt de vista teòric, un cercle cromàtic de dotze colors estaria format pels tres colors primaris (que com ja hem dit abans són els colors a partir dels quals, i mitjançant barreges obtenim la resta de colors). Entre aquests, se'n situarien els tres secundaris (que són el resultat de barrejar dos primaris en igual proporció). I entre cada secundari i primari, el terciari que s'origina de la seua unió. 

 

Els colors terciaris són, per tant, el resultat de barrejar un color primari i un secundari adjacent.

El color 

GAMMES DE COLOR. ESCALES CROMÀTICA I ACROMÀTICA

Per a explorar com van canviant els colors quan es barregen podem realitzar gammes. 

Una gamma consisteix en partir d'un color determinat i anar afegint-li xicotetes quantitats d'un altre color a poc a poc. Les quantitats que es vagen afegint han de ser sempre les mateixes, és a dir, han de mantenir una constant. Per exemple, si comencem afegint un 10% al principi, cada pas portarà un altre 10% més i així successivament.

 

Observem l'exemple de la gamma entre el magenta i el groc. En la primera casella apareix el color primari magenta i en l'última el groc, també primari. En la segona casella el magenta s'ha barrejat amb una xicoteta quantitat de groc, en la tercera la quantitat de groc és major, i el mateix ocorre en la quarta; en la cinquena casella la quantitat de groc és la mateixa que la de magenta: el color d'aquesta casella és, per tant, el color secundari conseqüència de la mescla de groc i magenta, és a dir, el vermell. A partir de la sisena casella, veiem com les barreges van acostant-se cada vegada més al groc: les quantitats de groc van sent superiors.

El blanc i el negre, per la seua banda, representen la claredat (blanc) i la foscor (negre) màximes. Amb la finalitat d'aclarir o enfosquir un color, també es fan gradacions de colors cap al blanc i cap al negre. Açò és el que coneixem com a escales cromàtiques de valor.

Les escales de valor en les quals únicament intervenen el blanc, el negre i els grisos que resulten de les seues barreges les coneixem com a escales de grises o acromàtiques. Acromàtica vol dir sense color.

  

COLORS PIGMENT. SÍNTESI SOSTRACTIVA.

Colors pigment són, com déiem anteriorment, les pintures i tintes. 

Aquest tipus de color és, per tant, el que ens interessa estudiar en profunditat en aquesta assignatura, ja que constitueix una eina fonamental de la creació plàstica.

ELS COLORS PIGMENT PRIMARIS

Els tres primaris són el CIAN, el GROC i el MAGENTA. Aquests tres colors és impossible aconseguir-los a partir de la barreja d'uns altres.

ELS COLORS PIGMENT SECUNDARIS

 

Els colors secundaris són: el VERMELL (ROIG ATARONJAT, resultat de barrejar el magenta i el groc en proporcions iguals), el VERD (mescla de cian i groc) i el VIOLETA (de la barreja de cian i magenta).

El resultat de barrejar dos colors pigment es sempre un tercer color més fosc que els anteriors. Per això la barreja de colors pigment s'anomena sostractiva.

Teòricament, combinant els tres colors primaris en igual proporció s'obté el negre. 

En la realitat aquest negre és molt dificil d'aconseguir, perquè hauríem de poder contar amb pigments d'una qualitat perfecta i fer barreges perfectes. És per això que, en impremta, sovint s'empren tintes de quatre colors (quatricromia) que conformen el model de color CMYK (de l'anglés "Cyan, Magenta, Yellow and Black", és a dir, cian, magenta, groc i negre).

COLORS LLUM. SÍNTESI ADDITIVA.

Les barreges de dues colors llum proporcionen un altre amb major lluminositat, per la qual cosa són el resultat d'una síntesi additiva (mescla que afig llum).

L'addició de llums de color proporciona una altra llum de major intensitat, per la qual cosa la suma dels colors de l'arc de Sant Martí dóna lloc al blanc.

ELS COLORS LLUM PRIMARIS

Entenem per colors primaris aquells que, mitjançant mescles, donen lloc a la resta i que, per tant, no poden obtenir-se barrejant uns altres. 

Els colors primaris d'aquest tipus són el VERD, el VERMELL (roig-ataronjat) i el BLAU. 


ELS COLORS LLUM SECUNDARIS 

Les barreges de dos colors primaris en igual proporció donen lloc als denominats secundaris.

Així, de la suma d'una llum vermella més una verda obtenim una llum de color GROC; d'una vermella i una blava obtenim una de color MAGENTA; i d'una llum blava i una verda el resultat és una llum CIAN.

Quan barregem els tres colors primaris en igual proporció obtenim com a resultat el blanc.

El model RGB (de l'anglés "Red, Green, Blue", és a dir, vermell, verd i blau) és un mode de color que s'utilitza en el tractament d'imatges destinades a visualitzar-se en monitors, projectors, diferents tipus de pantalles, etc., i per tant mitjançant color llum.

COLOR LLUM I COLOR PIGMENT

Moltes vegades anomenem directament colors a les pintures amb les quals treballem o a les tintes amb les quals imprimim un llibre. Per açò, convé saber distingir, quan parlem de color, si ens estem referint a la sensació de color que rebem en veure o als colors que podem utilitzar amb les diferents tècniques (les pintures).

Al color que veiem li anomenem color llum (recorda el dibuix on està representat el fenomen que ha d'ocórrer perquè nosaltres puguem veure el color). Un exemple d'imatge generada mitjançant exclusivament color llum és qualsevol de les que podem veure al televisor o al monitor de l'ordinador.

A les tintes i altres substàncies que necessitem per a acolorir (per a aconseguir que les superfícies ens donen la sensació de determinat color, vegem determinat color) els denominem color pigment. Quan treballem a l'aula de plàstica, utilitzem diversos tipus pintures: llapisses, retoladors, ceres, aquarel·les, etc., però en tots els casos es tracta de color pigment.

És important fer aquesta distinció perquè el comportament del color és diferent segons siga llum o pigment, per exemple, a l'hora de fer barreges.

PARÀMETRES DEL COLOR

Les característiques que defineixen qualsevol color són tres: la tonalitat, la lluminositat (o valor) i la saturació.

La primera d'elles, la tonalitat (o croma), defineix la diferència qualitativa dels diferents colors. El to ens permet classificar els colors en blau, roig, verd, groc, taronja, o violeta, és a dir, és la seua identificació principal. Posteriorment, i en funció de la resta de les característiques de cadascun, podrem concretar el matís: blau anyil, blau cobalt, blau Prússia, etc.

La lluminositat del color ve definida per la claredat del mateix. Com més s'aproxima un matís al blanc, més lluminós es considera (i té més valor lluminós). Per contra, com més s'acosta al negre, és més fosc (menys valor).

Finalment, la saturació és el grau de puresa. Com més saturat siga un color, més pur es troba, i per tant, més intens. Un color perd intensitat o saturació quan es barreja amb blanc, negre o un altre color.

TONS ACROMÀTICS

Denominem tons acromàtics al blanc, al negre i tots els tons grisos que obtenim barrejant tots dos.

LA PERCEPCIÓ DEL COLOR

Una font de llum dirigeix la seua energia (la seua llum) cap a un objecte. La llum que li arriba ho il·lumina. Què vol dir que ho il·lumina?: que una part de la llum que li ha arribat ha sigut reflectida per la superfície de l'objecte en totes les adreces; part d'aqueixa llum reflectida arriba fins als nostres ulls. Gràcies a açò podem veure.

Quan la llum entra en contacte amb la superfície de les coses (les il·lumina) fa possible que puguem veure-les, ja que una part d'aquesta llum que reben els cossos és reflectida fins als nostres ulls. Però aquesta llum reflectida, a més, ens envia la informació necessària perquè nosaltres puguem veure el color. Els cons, unes cèl·lules que es troben en la nostra retina, són els que organitzen i processen la informació que després envien al cervell, provocant la sensació de color. Realment és el nostre sistema visual qui produeix els colors a partir de les llums reflectides.

El color és, per tant, la sensació que tenim com a resultat de la impressió que produeix la llum en l'ull. Aquesta llum pot ser captada de manera directa des de la font emissora (per exemple el sol, o una bombeta), o bé després d'haver “xocat” amb un cos.

NATURALESA FÍSICA. L'EXPERIMENT DE NEWTON.

Com ja sabem, la llum és energia que es propaga per l'espai, en forma d'ones electromagnètiques. De tot l'espectre electromagnètic existent, és a dir, d'entre tots els diferents tipus d'ones electromagnètiques, nosaltres som capaços de percebre visualment només una xicoteta part. Al conjunt d'ones que som capaços de veure l'anomenem llum blanca o visible, i a la resta llum negra. 

 

La llum blanca està, doncs, composta per la suma de totes les radiacions electromagnètiques que és capaç de percebre l'ull humà. Per aquesta raó poden produir-se fenòmens com l'aparició de l'arc de Sant Martí (per la descomposició de la llum del Sol en travessar les gotetes de pluja).  

Isaac Newton va dissenyar un experiment amb el qual demostrar açò últim: va fer travessar un prisma de quars per un feix de llum, de manera que la llum es descomponia en els set colors de l'arc de Sant Martí; a continuació va fer passar la llum per un segon prisma que ajuntava de nou els colors, observant que obtenia de nou un feix de llum blanca.

LA LLUM I EL COLOR

Gràcies a la llum podem veure tot el que ens envolta, podem conèixer visualment el món. Els objectes, els carrers, els arbres, les persones, la nostra pròpia imatge reflectida en un espill… tot es fa visible quan s'il·lumina.

El color és un dels aspectes més cridaners del nostre panorama visual; és una propietat fonamental del món visible. Coneixem el nostre entorn pel que veiem i tot el que veiem posseeix, entre altres qualitats, el seu color. Els colors ens ofereixen, doncs, una major informació sobre el que estem veient.

Així mateix, el color és un element molt important dins de la creació visual.